Som delinqüents o som ciclistes?

La comunitat ciclista valenciana té clara la contestació a esta pregunta, l’Administració autonòmica també, però la seua resposta és totalment contrària a la nostra.

Ha arribat el moment de reaccionar col·lectivament contra la persecució, els dispositius policials a la muntanya a la recerca de bicicletes, i les denúncies contra els qui van sobre elles. Accions frustrades pròpies d’una Generalitat Valenciana afligida de desídia administrativa, falta de pressupost, i de recursos humans, que a més no sembla entendre que els col·lectius que estimen la natura som en realitat, potencials aliats.

La seua incapacitat política, fa que aposten pel senzill i el més fàcil: perseguir i culpabilitzar al ciclisme de muntanya, als qui tracten com a ciutadania de segona.

A vegades se’ns ha contestat en to ofés, que el que pateixen les bicicletes en els Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana no és persecució, però quin nom té enviar al SEPRONA a Eslida i Segorbe o a la policia autonòmica i al cos d’agents mediambientals a Ibi per a denunciar-nos?

En lloc d’actualitzar les seues normatives, els PORN i els PRUG caducs i sense revisar, ens persegueixen i denuncien. En lloc d’escoltar la veu dels ajuntaments que han sol·licitat reiteradament que retiren les prohibicions. En lloc de desenvolupar la Proposició No de Llei aprovada en les Corts en 2016. En lloc de complir les recomanacions del Síndic de Greuges instant una participació real de la comunitat ciclista en els òrgans de consulta dels Parcs Naturals. En lloc d’atendre la demanda unànime de 5000 signatures recollides a través de l’eina GVA Participa. En lloc de tot aquest clam… es dediquen a perseguir i multar al ciclisme de muntanya.

Com es pot comprovar, la comunitat biker valenciana organitzada entorn de ACIMCOVA (Associació de Ciclisme de Muntanya de la Comunitat Valenciana), ha intentat totes les vies polítiques, tècniques i legals possibles. Ens atreviríem a dir, que ha lluitat pacíficament com cap altre col·lectiu cívic amb interés sobre el medi natural i la muntanya. Però el resultat ha sigut sempre la portada per resposta, l’engany absolut al treball propositiu, i una estafa política que lluny de fer-nos desistir, ha acabat per reforçar les nostres idees i augmentar la nostra capacitat de resistència i lluita.

Creiem fermament que ha arribat el moment de dir al carrer el que milers i milers de ciclistes de la Terreta pensem. Se sentirà un “Ja n’hi ha prou!” unànime i sentit, igual que ja vam fer en 2008 davant el Palau de la Generalitat.

La política que desoeix i fins criminalitza a la seua ciutadania, que l’enganya com han fet amb la tramitació del PORN del Parc Natural del Túria, es mereix un gran comiat de legislatura. Una bona bicifestación que aglutine a ciclistes vinguts des de la Tinença de Benifassà fins a la Serra d’Escalona, des de les Falçs del Cabriol fins a la Calderona.

Sabem que sacrificaràs un dia d’amistat, gaudi del medi natural i activitat física per a baixar a València, on confluirà tot el múscul ciclista valencià per a dir-los que fins ací!

El nostre compromís s’ha tornat en exigència. No som “ciutadania rica i destructiva” com ens titllen, som persones que estimem la naturalesa de la nostra Comunitat com les que més, som part de la solució a problemàtiques profundes i transversals com la despoblació, l’escassetat d’alternatives del medi rural, i el manteniment de la nostra ancestral xarxa de senderes, o la falta de vigilància davant possibles catàstrofes no desitjades a les nostres muntanyes.

Els cridarem unànimement, que els Parcs Naturals mediterranis no són museus, que en ells poden coexistir perfectament activitats innòcues amb la vida silvestre, i que les nostres muntanyes són el suport dels nostres somnis i il·lusions.

Per la unitat en la lluita i la força de la nostra reivindicació: T’esperem.