Esto es un resumen de lo que Natxo Gómez leyó en la moción del Ayuntamiento de Alcoi y que nos pareció encomiable:
“Des del Centre Excursionista d’Alcoi es demana el canvi del PORN/PRUG de la Serra de Mariola…si atenem al històric de les entitats que soliciten i presenten aquesta moció tenim que son:
Centre Excursionista d’Alcoi: Una entitat amb més de 65 anys, que dedica gran aprt del seu temps a la promoció-manteniment de les nostres serres, amb activitats multiples de netejes, manteniment de sendes i paratges, reforestacions, etc. Té la funció d’educar a tots els seus membres des de ben menuts per el respecte a la natura, és per això que mai justificaria res que anara en contra dels nostres paratges.
ACIMCOVA – IMBA: Associacions de ciclisme de muntanya que promouen campanyes de sensibilització i concienciació entre ciclistes de muntanya i el seu correcte ús. Realitzen accions formatives a ciclistes, col·laboren amb autoritats locals i autonòmiques en la conservació i manteniment dels espais naturals.
Des d’aquestes tres entitats, de les qué ningú ha de questionar la seua filosofia de respecte a la natura, es proposa algo que ja esta fent-se en multitut de parcs naturals tant nacionals com arreu del món, la legalització del pas de les bicicletes per les sendes. Aquesta proposta no es només una opció esportiva, sino econòmica. Tractem que Alcoi siga la capital del turisme d’interior, posem en valor els parcs naturals i tot açò ho volem vendre fora, pero ens trobem amb regulacions que al pas del temps no han evolucionat amb la societat i la demanda I, a més, s’ha demostrat que no son perjudicials.
Les bicicletes tenen una falsa percepció negativa per algun petit grup d’usuaris de les nostres serres, i açò provoca que la negativa es trasllade a determinats grups polítics que no volen pronunciar-se o inclus volen votar en contra, totes estes percepcions son subjectives i així s’ha demostrat amb els nombrosos documents tècnics aportats als grups.
Si atenem als principals raonaments per no voler el pas de bicicletes podem resumir-los en:
Perilloses: Aquesta percepció es dona desde el desconeiximent de les estadístiques. Si veiem les estadístiques d’accidents, la majoria es produixen en llocs on si que es compatible l’ús de la bicicleta en parcs naturals. En la zona dels Alps Alemans, de milers de incidents denunciats, ben pocs son a causa dels ciclistes. I per un altra banda si atenem a aquesta causa, la caça es en diferència la activitat a dia de huí que més incidents i accidents greus causa en les serres, pensem que van en gossos, fan soroll, son armes de foc en parcs naturals, van camp a traves i en alguns casos hi ha caça furtiva, estem d’acord en que s’ha de regular i inclús multar als temeraris, pero no es planteja en cap moment la seua prohibició.
Impacte ambiental: cal dir que aquest raonament no te cap fundament, les bicicletes segons les valoracions d’impacte que es fan des del coneiximent de l’activitat i informes de tècnics ambientals… Per posar exemples pràctics, el pas d’una roda per una senda en baixada, que popularment és el que més alarma causa, provoca una degradació minima. Les bicicletes, entre alters coses, no poden eixir de les sendes per motius lògics, cosa que els senderistes, caçadors o recolectors de bolets si fan; i en aquest cas si que provoquen danys a la vegetacio colindant i la consequent eliminació de la coberta vegetal.
Si atenem als infomes tècnics podem dir que causen un major impacte la caça, la recolecció de bolets o inlcús els senderistes amb gossos però per tot això no prohibim aquestes activitats, sinó que tractem de regular-les.
L’objectiu d’aquesta moció és regular una activitat que té una demanda social i que es respectuosa amb el medi ambient, si està mocio s’acceptara es passarà a l’organisme corresponent, i una volta allí ja seràn els tècnics competents els que valoren i regulen aquesta pràctica, on el que conseguirem es que els ciclistes no estiguen vistos com a delinqëents.
Per suposat poden haver restriccions. En altres esports de muntanya ja es dona aquest cas, al Parc, per exemple en l’escalada, on hi ha una restricció de periòde de temps de nidicicació de voltors en el Barran del Cinc, o en el Mas de la Casa de Cocentaina o el mateix Centre Excursionista Contesta lleva els segurs de una via per que no s’escale en un periode de temps. Tot açò es una regularitzacio i fer compatible un espai amb les activitats, el cami facil haguera sigut prohibir tambe la escalada en els parcs naturals, pero en este cas el sentit comu i les ganes de escoltar han guanyat…
… La esmena que proposa EU canvia la filosofia completament de la moció. La filosofia es tindre els mateixos drets que altres col·lectius, el quals inclús causen més impacte als parcs naturals que no les bicicletes, amb les restriccions que calguen però que a nivell general es puga circular per les sendes dels nostres parcs…
… L’espai natural no ha de ser un museu a la natura, tota la vida s’han utilitzat els espais naturals per la recerca de recursos econòmics per les poblacions, hem d’aprendre que a dia de huí part d’aquestos recursos podem trobar-los amb aquest turisme esportiu, que per suposat ha de ser respectuós amb el medi ambient, no volem un museu a la natura, volem un espai per poder gaudir i conviure.
La solució no està en la prohibició, sinó en la regulació, i més important, en l’educació. Aquesta ha de ser la filosofia del govern i dels polítics.
El ciclisme al igual que el senderisme son activitats d’ús públic amb impacte potencial BAIX en la conservació dels parcs, inclús aquest impacte es pot reduïr més aplicant mesures preventives com l’educació ambiental, tancament de camins o travesses no inventariats i vigilància ambiental. També amb mesures correctores com el manteniment dels camins…”